Logan portava hores esperant en aquell fastigós carreró i es sentia avorrit, molt avorrit. I per si no fos prou, començava a sentir fred a causa de la gelada brisa que colpejava el seu rostre fent bellugar el seu cabell color morat. Es va agrair mentalment per haver-se posat aquella enorme dessuadora de Doraemon que havia comprat a través d'Amazon l'altre dia, almenys allò l'ajudava a combatre les baixes temperatures i no morir d'hipotèrmia.
Volia anar-se'n a casa, veure la seva pel·lícula preferida de Barbie i dormir envoltat dels seus peluixos però sabia que encara li quedava feina per fer allà, així que, rendit i per mantenir calor al seu cos, va abraçar al petit conillet de peluix que sempre portava amb ell, aquell ninot era l'única cosa que sempre aconseguia fer feliç al jove nen de 16 anys.
- Tu ets el meu únic amic, Joy. Mai em deixes solet.
Mentre ell seguia parlant i abraçant al peluix, forts passos s'escolten. El noi va alçar el cap per trobar-se amb un home d'uns 40 anys amb vestit negre i una maleta de cuir color gris a la mà esquerrana. Logan es va quedar examinant la cara d'aquell vell, la descripció que li va donar el seu cap encaixava a la perfecció amb l'aspecte que tenia aquell senyor. Va somriure malvadament, ja era hora de posar-se mans a l'obra.
- Disculpi! Cavaller! -Va exclamar cridant l'atenció de l'home fent que s'aturés i girés el cap a la recerca del propietari d'aquella veu.
Logan encara mantenia a Joy en el seu braç. Amb un somriure a la cara, es va acostar cap a aquell noble senyor. Un deliciós pensament va passar per la seva ment; després d'acabar amb aquell tipus, podria anar a la pastisseria que hi havia just davant de casa seva i comprar aquells calents i cruixents croissants que tant li agradaven. Seria un gran premi pel meravellós treball que ell feia.
- I tu que vols ara, nen? -Li va preguntar l'home una vegada que Logan va estar davant seu.
- És vostè Dominic DeVayne?
L'home va alçar la seva cella amb confusió.
- Aixì mateix, perquè preguntes?
- Li tinc un missatge per a vostè, cavaller.
Dominic es va quedar mirant-lo de cap a peus i no era per sorprendre’s. Era impossible negar el fet que no se li feia una persona normal. L’infantil que aquell nen lluïa sobrepassava tot. Dessuadora acolorida, pantalons negres, mitjons amb dibuixos de dinosaures i ungles pintades d'un rosa pastís. Això sense anomenar el subtil maquillatge que portava que li donava el toc més adorable.
- I de què tracta aquest missatge si es pot saber?
En aquest moment, Logan riu suaument davant la pregunta del major com si d'un acudit es tractés.
- El senyor Ryan ha dit que vostè ha trencat una promesa i això està molt malament. Vostè mereix un càstig i jo te’l donaré.
Davant aquella absurda amenaça l'home deixa anar una forta riallada. En veritat hauria d'estar espantat que li arribés un missatge en nom de Ryan, el mafiós a qui li havia agafat prestat diners fa dos mesos i encara no havia pagat per això però el fet de que sortís de la boca d'un noi que vomitava roses i arc de sant martí, no li intimidava gens ni mica.
- I tu qui et creus, maleït mocós?
Dominic no sabia amb qui s'havia ficat. No devia d’haver-li faltat el respecte d’aquesta manera. Ara aquest està ficat en problemes, en un molt més gros.
- Jo sóc Logan Eyheralde. Però pot dir-me Logi, encara que no li quedi temps suficient perquè ens coneguem millor.
Amb una simple frase va deixar al senyor desconcertat i fet estàtua. No era possible que de Logan Eyheralde es tractés, l'assassí a sou i serial més despietat que s'havia vist pels carrers de París des de feia 3 anys. Diverses màfies sol·licitaven el seu servei ja que mai fallava amb els seus objectius a més cal destacar que mai deixava la seva petjada, encara que tots concordaven que també ho feia pel seu plaer malalt cap a la sang. Hi havia escoltat moltes vegades les mil i una històries que explicaven sobre ell, el descrivien com un jove àgil però Dominic sempre s'imaginava a un noi adult, no un marrec afeminat que semblava haver sortit tot just de la llar d'infants. Era impossible pensar que el mocós que acabava d'amenaçar-li fos qui culpaven de la major part dels homicidis comesos darrerament a la ciutat o el culpable d'aquella massacre al centre comercial més important a escala mundial. Senzillament no li entrava al cap que un malalt d'aquest calibre podria mantenir-se dins d'un cos tan adorable i innocent.
Així que definitivament aquest nen no és Logan Eyheralde.
- Quina classe de broma és aquesta? Desapareix de la meva vista petit capgròs -diu mosquejat a més no poder-. No tinc temps per a tu
L'home fa mitja volta per marxar però Logan riu fent que ressoni a tot el carreró de manera sinistra.
La seva primera acció va ser treure la navalla rosada que tenia guardada a la butxaca, després va córrer en la direcció on el senyor caminava amb tranquil·litat per saltar i estrènyer-li el coll amb el seu braç dret a la recerca de immobilitzar i finalment passar-li l'arma de costat a costat a través de la seva gola. Un raig de sang va sortir disparat caient a terra tacant-la fastigosament mentre el senyor Dominic xisclava de dolor desplomant-se a terra de genolls. Logan li va posar el peu damunt seu sense deixar de somriure ni deixar anar a Joy en cap moment.
- Logi sempre fa bé la seva feina. Logi mai falla, oi Joy?
Dit això, apunyala a l'home directe al cor 4 vegades i aquest cau definitivament mentre es dessagna fins a la mort. Se li queda mirant uns minuts fins que s'assegura que el senyor ja no respira i aquí torna a abraçar al seu estimat peluix.
- He tacat la meva dessuadora nova amb sang, Joy -es queixa mentre mira les taques de sang que van caure sobre l'estampat de Doraemon -. Quin fàstic, haurem de rentar-la aquesta tarda.
NOTA:
En les pel·lícules, i fins i tot en els llibres, sempre es descriu a la persona malvada amb vestimenta negra i mirada freda i jo he volgut canviar-ho. Aquest personatge és totalment diferent al que estem acostumats a veure i espero de cor que aquesta narració sigui del teu agrat.
Yasmin Farhaoui Ezzahi 3rD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada