EL NOI QUE NO VA PERDRE L'ESPERANÇA MAI

Un dia com qualsevol altre, en Gorka, un noi decidit i estudiós, va decidir no estudiar. Es va proposar que no tornaria a veure un llibre de text mai més. La gent del seu voltant es va pensar que en Gorka estava malament. Però ningú li va dir res. Ni tan sols els seus pares.

En Gorka era un apassionat de la natura, cada dia anava al bosc del costat de casa seva perquè ell pensava que era l'únic lloc on es podia relaxar. Però a partir d’un dia, no va trepitjar mai més aquell bosc humil i simpàtic del costat de casa seva. Semblava que en Gorka estava patint una depressió, però ell sempre deia que era feliç.

Per ell la música era una llengua més, gairebé totes les hores l'estava escoltant, però també va decidir no escoltar música mai més. Li va semblar molt difícil aquesta decisió però va arribar a la conclusió que no feia falta.

-Tio en Gorka no està molt bé, sembla que està en depressió.- va dir un amic seu

-Fa dues setmanes que no el veig, espero que estigui bé

-No escriu ni pel mòbil, que estrany- va dir una companya de classe.

En Gorka però, deia que ell era feliç, però la gent propera no pensava el mateix.

Els seus pares el van portar al psicòleg però res li va fer canviar d'opinió.

Uns dies desprès va prendre una altra decisió. No fer mai més esport. Això ja no era normal cosa, que a ell li agradava molt fer esport, sobretot anar amb bici.

Però ell seguia sent feliç. Res i ningú li va fer canviar d’opinió.  No va agafar el mòbil mai més, no va obrir un llibre per llegir les seves paraules mai més, no va obrir la finestra i mirar l'ambient del carrer mai més.

Van passar hores, mesos, anys... Els seus pares, molt preocupats, van parlar molt seriosament amb ell.

No només va dir el mateix de sempre, sinó que ell cada vegada li agradava més el que estava fent.

I al cap d'uns quants mesos, va arribar a una conclusió:

“ Tot i que et treguin les coses més importants, no has de perdre la felicitat”. En Gorka va decidir fer una parada, va intentar valorar el temps que havia perdut sense fer les coses que a ell el feia feliç, valorar les coses que moltes persones no poden fer, no poden tenir, o no poden sentir.

Ell tenia un objectiu, que era aprendre a saber valorar les coses més importants. La música, l'esport, l'educació, la natura, els llibres, els carrers... Sense aquestes coses ell no seria el que és. Però van haver dues coses que no va perdre mai: l'esperança de complir el seu somni i una motxilla ben carregada de felicitat. Sense aquestes dues coses, pensava que ja no persones. Sinó robots.

A partir d’aquella parada, va agafar el tren, i va començar aquell nou viatge, aprenent una lliçó que li serviria per sempre. Va començar de nou, com si acabés de néixer, i va començar a fer les coses que més li agradaven fer.

Sense la felicitat no hi ha esperança, i sense esperança no hi ha somnis.

Gorka Pedrosa