El somni maleït

Tot va començar una nit d’estiu calorós, aquella nit era de vacances a Madrid. Em vaig anar a dormir com sempre a les 12:00, però aquella nit va ser diferent a altres nits. Moltes persones desconegudes em perseguien pel carrer, fins que vaig arribar a un edifici molt alt i vaig pujar al terrat. Estava en el tall de l'edifici alt quan de cop i volta em empenyen  al buit fosc i terrorífic, i em vaig despertat molt espantat. Quant van finalitzar les meves vacances vaig tornar a la meva ciutat i al meu treball, a la rutina diària. Durant moltes nits vaig somiar el mateix  somni, i cada dia  m’angoixava més li vaig explicar a la meva companya de treball, l’Anna. L’Anna es va recordar que una amiga seva va tenir el mateix somni que jo. Això em va sorprendre bastant perquè era un somni particularment estrany. La seva amiga i jo vam dir anar a aprendre un cafè per parlar d'això que teníem en comú. Finalment al divendres vam anar a la cafeteria de davant de la meva casa. Era una dona pàl·lida i prima amb el cabell tapant-li part de la seva cara, tenia la veu fina i delicada. Vam estar tota la tarda parlant, la Maria em va explicar que portava un any i mig somiant aquest mateix somni. Va acudir a molts psicòlegs, a especialistes, va viatjar lluny per si trobava alguna persona que la pogués ajudar però ningú entenia res. Jo em vaig espantar molt per si passava el mateix amb mi. Al cap de dos dies es va posar en contacte amb un psicòleg. A mi em va dir que havia escoltat la meva historia i em va agafar cita l'endemà al matí. La primera sessió em va dir que explicar-li exactament el somni, des de quan ho somiava,  creia que somiava això... Després de 2 mesos de sessions amb el psicòleg vaig arribar a la conclusió que devia esbrinar a la persona que totes les nits m’ensenyava  forat. No sabia pas com podia esbrinar això. Ho vaig intentar bastants dies però seguia passant el mateix. Maria em va trucar per a ver si tornaríem a aprendre un cafè. La seva veu era més alegre, el dia que ens vam veure la vaig veure diferent,º menys pàl·lida, amb  una cua alta deixant veure la seva cara. Em va explicar que després de veuren la primera vegada i explicar-me el seu somni, aquella mateixa nit va deixar de somniar aquell maleït somni. Els dos vam arribar a la conclusió que si explicaves el somni a una altra persona que també ho haguéss passat, deixaves de somniar -ho.