Un somni no te·l pot fastiguejar qualsevol, ja sigui perquè et te enveja i no vol que
arribis a fer res a la teva vida o simplement per gust aquí ve el tema que
explicarem a continuació:
L'Alba és una nena que estudia a l’institut
Blanc Cels i porta nomes tres anys allà i la veritat es que treu molt bones
notes, encara que abans era molt despistada en el cas dels estudis. L’Alba vol
ser estilista, i també vol fer batxillerat. Les seves millors amigues amb les
que sempre està es diuen Maria i Sara, encara que també tingui les amigues de
classe i de fora. A classe a la Alba se la veu molt contenta encara que ha estat
parlant amb les amigues de classe que es diuen Joana, Míriam i Dalia, d’un tema
que els està passant a les quatre en concret. L'Alba va ser la primera en treure el tema perquè no podia més, llavors els va comentar a la resta que no veia bé el que estava fent una amiga d’elles
i que ho habia de dir. El tema era que la Leila semblava que s’estigués
aprofitant de la Joana perquè sempre li deia: em pots acompanyar a casa si us plau
o hem pots fer això que no ho entenc o hem deixes allò i llavors després la
Leila a l’hora del pati o quan no la necessita no li feia ni cas. Tot seguit la
Joana, la Míriam i la Dalia van voler dir alguna cosa i era que estaven
completament d’acord i la Joana va explotar i va dir que sí, que sincerament
ella sí que notava que l'estava utilitzant, llavors la Míriam va dir que a
ella li passava una cosa i era que es ficava amb ella i no li agradava, encara que sigués de broma. A continuació va parlar la Dalia i els va dir que
ella, com havia faltat aquestes setmanes, no havia fet res, però que a
vegades demanava coses per interès.
Després d’una estona va venir amb elles la
Leila i van començar a parlar de que els agradava fer i què voldrien fer en un
futur. L’Alba va començar a dir que a ella li agradaria
ser estilista perquè agrada molt la moda i vestir a la moda, llavors la Leila
de broma li va dir a L' Alba: -Com és que vols ser estilista amb aquesta cara?( suposadament de broma) i a l'Alba no li va agradar i l'Alba li
va contestar: I tu què saps? potser tindre un millor treball que tu! I tot
seguit van seguir amb la conversa: que sí que no que sí que no...
L’Alba ja portava molt de temps aguantant i no podia més aleshores va dir a les noies que no podia més i que li diria a la cara després del pati, l'Alba va anar cap a la Leila, li va dir que feia dient això quan suposadament eren amigues, i que ella no era ningú per a dir el que aniria a ser i el que no i també que ella tenia moltes esperances de ser el
que volia i lluitar pels seus somnis, diguessin el que diguessin. La Leila
continuava dient que per la forma en que vestia i tot això no creia que fos res en un futur. A l’Alba la gent sempre
li deia que tenia un rollo molt guai i diferent i que la veien fent en un futur
alguna cosa relacionada amb la moda i en canvi la gent que li tenia enveja la
intentava destruir i convèncer-la del contrari.
SALMA EL IDRISSI
Corregit.
Corregit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada